Alguna vegada t’ha passat que la persona amb qui t’estàs veient o —encara pitjor— la teva parella deixa de respondre els teus missatges i desapareix de cop i volta sense donar cap mena d’explicació?
A mi sí. I potser per això vaig decidir llegir Fantasmas de Dolly Alderton just després d’haver llegit Tot el que sé sobre l’amor. Aquell primer llibre em va entusiasmar, i em va semblar natural seguir descobrint l’univers d’aquesta autora en ordre cronològic.
La meva sorpresa va ser gran quan vaig obrir Fantasmas i em vaig trobar amb el subtítol: El amor en los tiempos del ghosting. No podria haver arribat en un moment més oportú: feia poc que havia viscut, en pròpia pell, el maleït ghosting, aquest fenomen tan tristament habitual avui dia.
Abans de continuar, una petita nota: he llegit aquesta novel·la en castellà, ja que ara com ara cap dels llibres de Dolly Alderton —tret del que he esmentat— ha estat traduït al català. Això no em representa cap problema, però com que aquest blog és en català, vull ser transparent amb vosaltres.
Sinopsi
«Nina y Lola son dos amigas de treinta y pocos: independientes y con éxito profesional, tienen la sensación que se están quedando atrás mientras sus amigas se casan y tienen hijos, pero tampoco quieren perder su libertad ni quedarse con el primer tipo que aparezca. Cuando Nina conoce a Max a través de una app de citas recupera la confianza en el amor, pero tras unos meses maravillosos, Max desparece de su vida en el momento álgido de su relación.» (Goodreads)
Tema i missatge
Tot i que la novel·la gira entorn de l’amor, no la catalogaria com una història romàntica. Fantasmas és, més aviat, una novel·la contemporània que reflexiona sobre la pèrdua emocional en les seves múltiples formes:
- Nina, la protagonista, de trenta-dos anys, veu com el seu pare es va deteriorant per culpa de l’Alzheimer.
- L’amistat de tota la vida amb la Katherine, ara mare i amb una vida molt diferent, comença a fer aigües.
- I finalment, en Max —amb qui creia tenir una connexió profunda— desapareix del dia a la nit sense deixar rastre.
El missatge de fons és clar: allò que tradicionalment s’ha associat a l’èxit per a una dona (parella, estabilitat, fills) no garanteix la felicitat ni la realització personal. Amb un to sincer i lúcid, Alderton reivindica la necessitat de redefinir què vol dir estimar, revisar les relacions i aprendre a viure amb plenitud, més enllà dels ideals imposats.
Personatges
La Nina és una protagonista complexa, intel·ligent i sarcàstica, que intenta mantenir-se fidel a ella mateixa en un món on sembla que totes les seves amistats han decidit seguir el camí convencional. La seva veu narrativa és molt propera, i fàcilment ens hi podem sentir identificades.
La seva amistat amb la Lola aporta tocs de lleugeresa i comicitat, però també mostra la importància dels vincles femenins com a refugi emocional. Altres personatges com la Katherine (la millor amiga que ara és mare) o la seva mare (amb qui té una relació distant però que evoluciona) afegeixen matisos sobre la maduresa, la família i els rols que adoptem —o rebutgem— amb el pas del temps.
Un personatge especialment colpidor és el pare de la Nina, que pateix Alzheimer. La seva presència introdueix una altra forma de pèrdua: la de les persones estimades que, tot i ser-hi físicament, s’esvaeixen a poc a poc. Amb sensibilitat i realisme, l’autora mostra com la Nina s’agafa als records per mantenir viu el vincle amb ell, en un procés que també l’enfronta a la por de perdre, al pas del temps i a la fragilitat de la memòria.
Fins i tot Max, tot i ser un “fantasma”, resulta un personatge interessant perquè representa molt bé el perfil d’home emocionalment inestable i seductor que promet molt però es desinfla davant del compromís real.
Estil d’escriptura
Amb Fantasmas, Dolly Alderton fa el salt de les memòries a la ficció, però manté el seu estil directe, carregat d’ironia i observació intel·ligent. Tot i el to lleuger en molts passatges, la novel·la no defuig temes difícils com la malaltia mental, la solitud o la pèrdua.
Hi ha moments que et fan somriure i d’altres que punxen, i això la fa especialment humana. A més, algun gir inesperat m’ha sorprès.
Valoració ⭐⭐⭐⭐
Fantasmas ha estat una lectura que he disfrutat molt. Temia que, després de Tot el que sé sobre l’amor, aquest llibre no estigués a l’alçada, però ha superat les meves expectatives.
M’ha encantat la reflexió final sobre els homes emocionalment inaccessibles i el ghosting. No podria haver estat més encertada —ni haver arribat en un millor moment de la meva vida.
Li poso 4 estrelles i la recomano especialment a dones a la trentena (o més) que facin servir apps de cites o que estiguin navegant les aigües agitades de les relacions modernes.
